El darrer compromís oficial del primer equip del FC. Vallgorguina d'aquesta temporada tenia caràcter internacional. Degut a les baixes, traspassos, vacances de molts dels jugadors del primer equip, una delegació de 13 valents van sortir dissabte a les 9,30 h. del matí cap a la vila d'Auterive, on havien de disputar l'anada de la Copa Intertonto contra l'equip local. Els expedicionaris van ser: Tong-Po, Pedrito, FDS, Negro, Wampyxanco, Placas, Muten, Sonrisas, Txaian, Hamster, Pelusa, Linterna i Txic (o mini-txaian). Es va esmorzar abans de travessar la frontera amb el país veí, per fer la resta de camí directe fins a Auterive, on es va arribar a les 14 hores aproximadament i vam fer el dinar de carmanyola que ens havíem portat. El cos tècnic improvitzat, tot seguit, va decidir que els jugadors anessin a fer una passejada per la vila abans de començar el partit, on vam conèixer personatges il·lustres com el senyor que ens perseguia borratxo en bicicleta, i també hi hagué un infiltrat a un casament, concretament el company Txaian, que va demanar arròs per tirar al nuvi, mentre Negro volia tirar-se a la núvia (vestida de groc - mala sueeerrrrteeeee -).

A les 16,30 h es va concentrar l'equip novament a l'estadi on s'havia de jugar, els 13 valents van gaudir d'uns vestuaris d'última generació (jacuzzi, aire condicionat, terra de porcelanosa) i després de canviar-se, de forma assembleària, es va decidir l'alineació titular que saltaria a la gespa natural de l'estadi de l'Auterive.


L'onze titular de l'Assemblea va ser: Tong-Po, Wampyxanco, FDS, Negro, Pedrito, Placas, Muten, Sonrisas, Txaian, Hamster i Pelusa. A la graderia, perquè no hi havia banqueta, Txic i Linterna esperaven la seva oportunitat de brillar amb llum pròpia al partit de les estrelles.

El partit s'inicià amb l'intercanvi de "souvenirs": els vallgorguinencs van regalar una reproducció en miniatura del Dolmen de Vallgorguina (es va meditar portar unes banderilles, un toro i un sombrero de mexicà, que fan més país, però es va optar pel Dolmen), i van rebre un banderí de l'equip local. El "trencilla", que rondava els 90 anys i ja ens havia pitat l'any 2003, va concedir l'honor de posar la pilota en joc als vallgorguinencs i així s'inicià el matx.

Els vallgorguinencs van sortir bastant adormits, bé, molt adormits a casua del jet-lag provocat per les 4 hores de viatge en cotxe. Wampyxanco estava amagat entre la verdor, camuflat amb la camiseta verd-i-blanca sobre la línia de fora de banda; FDS feia veure que corria una mica, mentre Negro donava grans assistències de gol als jugadors locals i, veient la seva inoperància, va decidir posa a prova a Tong-Po amb una bona rematada de cap, marca de la casa; Pedrito... aquest tiu es per donar-li de menjar a part... portàvem 30 segons d'un partit amistós i va fer una entrada que una mica més i acaba amb conflicte internacional, amb tots a l'ambaixada espanyola demanant helicòpters per sortir de França; Placas, Muten i Sonrisas s'ho passaven molt bé al mig del camp contant els forats de la gespa, mesurant l'alçada (van decidir que feia 13 mil·límetres, fent la mitjana aritmètica entre una àrea, l'altra, el centre del camp i el pèl púbic de Linterna); Txaian va iniciar un concert del "Torero" en francès a la mitja punta; Hamster del minut 1 al 40 va estar enterrant bosses de ganxitos estratègicament pel camp per si, en qualsevol moment i després d'un esprint (que mai va fer) li agafés gana; Pelusa, es va endur el premi gros de la fira... després de tirar 6 vegades a matar el porter es va endur l'ós de peluix més gran; Txic va posar moltes ganes, sobretot d'acabar el partit i atacar el bidó de cervesa; Linterna ha deixat de ser una promesa amb bombeta de 40 watts, per passar a ser un focus de 3500 watts amb bombeta led de darrera generació, brillant amb llum pròpia, va protagonitzar la frase de tot el viatge: Ara us diré una cosa de veritat, i això no vol dir que el que us he explicat fins ara sigui mentida...; Finalment Tong-Po, perdem un bon porter (de moment) però ell sap que el que ha vist aquest cap de setmana no ho trobarà a cap altre equip...

Després de 15 minuts de tempteig del terreny de joc, la qualitat de les pilotes, posicionament en el camp i altres tonteries, els locals es van avançar al marcador després d'haver gaudit d'almenys 3 bones ocasions per avançar-s'hi. Els vallgorguinencs perdonaven, sobretot Pelusa, amb la pólvora mullada... Això no obstant, mica en mica el Vallgorguina es va anar apossentant una mica al terreny de joc fins que Pelusa, finalitzant dues jugades a passada en profunditat (una de Muten i una de Sonrisas) va posar l'1 a 2 al marcador. També van gaudir d'ocasions Hamster, Muten, Sonrisas, etc. però amb aquest resultat es va arribar a la mitja part.

La segona part, i amb el marcador a favor, va començar amb un ball de canvis de posició entre els jugadors del Vallgorguina, FDS de 5, Negro de 6, Placas de 2, Pelusa de 8, etc. i el Vallgorguina, més ordenat, va començar a tenir moltes més ocasions de gol, fins que Hamster va definir amb un fantàstic xut de "folha seca" una passada de la mort de Txaian, establint l'1 a 3. Posteriorment, Muten va intentar el seu xut des del mig del camp, habitual, i va passar prop del pal; FDS va intentar durant 10 minuts i jugant de 7 fer el seu golet, gol que va aconseguir Negro de preciosa vaselina quen ja estava cansat de córrer les pilotes en profunditat que li posaven els seus companys, col·locant l'1 a 4 definitiu. A destacar 2 jugades 5 estrelles: en la primera, una passada en profunditat a Linterna que quan es disposa a encarar el porter i fer el seu gol és objecte de clar penalty per un talp que va sortir de la gespa de l'estadi; la segona, Pedrito, lateral esquerre titular, decideix que la opció més favorable quan té la pilota controlada i tres companys per treure-la jugant al mig del camp és despejar amb totes les seves forces, donant una terrible pilotada al seu company Txaian (que perdona però mai oblida...).

Després del partit, i a tall de la Ryder Cup, l'equip local va fer entrega del trofeu del partit al FC Vallgorguina, un trofeu que es va decidir que aniria rotant entre les dues entitats, quedant-se'l l'equip que guanyés el partit, el que vol dir que el tindrem fins l'any que ve, com a mínim.

Seguidament s'inicià el tercer temps on se'ns va oferir tot tipus de licors del país i cacahuets. Després de tres hores amb licors del país i pocs cacahuets, ens van convidar a sopar, un sopar que passarà a la memòria dels vallgorguinencs per les conseqüències ventoses de la mítica "Cassoulette".



Després de sopar, vam decidir anar a Toulouse al festival Techno-Dance on punxava Bob Sinclair guiats per Linterna, i vam acabar a una discoteca que es deia "The Joker", on l'única dona que hi havia era la cambrera, i els únics clients decents que hi havia érem nosaltres.... sense comentaris... els jugadors molt cansats van decidir anar a dormir a les 2,30 hores de la matinada, moment en què van tornar a l'estadi on havien triomfat, van plantar les tendes de campanya, es van fer unes quantes brometes de mal gust com tancar en Hamster amb candau a la seva tenda mentre dormia, es van sentir uns bonics concerts en La Menor dels nostres instruments de vent (memorable la "cucaracha" de Wampyxanco), es va sentir la màquina del tren en diverses ocasions, fins que tothom va aconseguir adormir-se. Al cap de 15 minuts tothom estava despert a casua dels roncs de Hamster... total, no es va dormir massa ni bé.

Diumenge de sol radiant, molta son, esmorzar a la fleca del poble (la flequera era la campiona de "pulsos" de la zona, feia uns braços com les cuixes de Pedrito), partit de fut-beisbol d'exhibició pel públic que es va congregar a l'estadi, mentre Muten prenia el sol per no haver de fer UVA de cara al casament de l'amic Bala, memorable control amb el pit de Pedrito en el partit de fut-beisbol i a les 12,30 va començar el dinar de comiat organitzat pel club que ens va acollir.

Sortida d'Auterive a les 14 hores i arribada a Vallgorguina a les 17,20, amb uns últims trams a 150 km/hora, veient les parts nobles del company Wampyxanco per la finestra de la furgoneta, ensumant els darrers rastres del concert de vent de Pedrito i cansats, molt cansats.

Agraïm molt sincerament des del FC Vallgorguina al Sr. Michel Fernández i la seva esposa, Pierrette Fernández, l'organització d'aquesta sortida; Al S.D. Auterive la seva bona predisposició, organització i que ens acollissin a la seva vila durant el cap de setmana i, finalment i això ja és més personal, agraeixo a les 12 persones que heu vingut amb mi a França aquest cap de setmana la paraula i compromís demostrat amb el club: Moltes gràcies Miki, moltes gràcies Jem, moltes gràcies Manel, moltes gràcies Quim, moltes gràcies Pedri, moltes gràcies Jordi Ferrer, moltes gràcies Ernest, moltes gràcies Xavi, moltes gràcies Pep, moltes gràcies David, moltes gràcies Marc i moltes gràcies Jordi R. Jo m'ho he passat de conya!!!