Avui encetem una nova secció al blog oficial del club que consistirà en anar fent una entrevista als jugadors del primer equip que s'anirà publicant periòdicament al blog. Comencem pel recentment escollit primer capità del FC Vallgorguina, Pep "Pelusa" Plana:





- Sincerament, t’esperaves sortir escollit capità? Que significa per tu ser el capità del Vallgorguina?

Sincerament, no sabia què passaria amb les votacions de tots els jugadors. Ja fa anys que faig de capità de l’equip (entre altres coses que he heredat del gran Wampy) i suposo que pels nous el més fàcil va ser votar aquells tres o quatre de l’equip que portem la gestió i donem sempre la cara... imagino que deurien votar a aquesta gent més veterana i més implicada amb l’equip.

Per mi el fet de ser capità suposa un orgull, i més si he estat escollit pels meus companys, ja que sóc qui els representa tant dins com fora del camp i la confiança que m’han fet em dóna més responsabilitats, a l’hora d’exigir coses, tant d’ells (esforç, compromís amb el club, etc.) com per ells (millores salarials, primes, sopars, festes, cubates, etc.). Sense conyes, em fa molta il•lusió portar el braçalet amb la senyera per tots els camps de tercera!!



- Com valores la feina feta durant la pretemporada? S’ha notat la mà del nou cos tècnic?

Aquesta pretemporada potser ha estat un pèl diferent d’altres... per fi hem trobat uns entrenadors que poden fer-se càrrec de l’equip i que ens treuen molta feina tant a en Xavi Mora com a mi, que ens n’hem encarregat els últims anys. Nosaltres plantejàvem la pretemporada com un “Via Crucis”, és a dir, patir molt físicament per tenir un bon to al llarg de la temporada. Aquest any potser no ha estat tant dur físicament, però el plantejament el trobo igual de correcte i ja en veurem els resultats, que de moment ens acompanyen!

La mà del nou cos tècnic s’ha notat molt i també el fet que hi hagi moltes cares noves al Vallgorguina suposa que molts vicis ancestrals de l’equip es vagin perdent. Encara em sorprenc de pensar que érem 30 persones entrenant algun dia!!! Els primers entrenaments que es feien a Vallgorguina érem 3 persones (un porter, en Wampy i jo...), però d’això en fa un piló d’anys...


- Què opines de la feina que està fent el cos tècnic? Creus que era necessari per un club amb el tarannà del FCVallgorguina, el fitxatge d’entrenadors de nivell?

Jo, de moment, només puc tenir elogis pel nou cos tècnic. És d’agrair que hagin refusat altres ofertes (inclús econòmiques) per posar-se al davant del primer equip de Vallgorguina. Era necessari, i molt, que hi hagués un cos tècnic separat de la plantilla per posar una mica d’ordre a l’olla de grills que era el vestuari. Encara que nosaltres ho vam intentar fer el millor possible, mai tens aquell punt d’autoritat necessari en un entrenador, ja que tothom opinava i deia la seva i, com ja sabem, tothom porta un entrenador dins... després, a l’hora del partit, la cosa es complicava més encara, perquè no podíem estar per tot...

En definitiva, tenir entrenadors és un luxe que hem d’agrair tant a la Junta Directiva com a ells per venir a ensenyar-nos a jugar a futbol, que molts encara n’estem aprenent... Ara bé, dir que tenim "entrenadors de nivell", bffff, tenim entrenadors i punto!!! jajajaja...


- Respecte les darreres temporades, que veus millor en l’actual? I pitjor?

És molt aviat per fer aquest tipus de balanços, però el millor, de moment, són els resultats fruit del treball i de l’esforç de tots els estaments del club: Directiva, cos tècnic i jugadors, cadascú en el seu àmbit, lluitant tots junts en la mateixa direcció.

Per mi el pitjor ha estat haver de veure com es diu que no hi ha fitxa a molta gent que havia vingut amb la il•lusió de poder jugar. També m’ha sabut greu que, tot i no tenir fitxa, després no hagin seguit venint a entrenar, perquè mai se sap... potser en alguna fase de la temporada, fruit de lesions o qualsevol problema, es donen baixes i es necessita altres jugadors... Però vaja, és llei de vida i no tothom podia tenir fitxa, això estava clar des del principi.


- Creus que aquest any es pot aspirar a quelcom més que quedar a mitja taula?

Jo sempre he estat molt ambiciós i tossut, i sempre he dit que tenim i hem tingut equip per fer grans coses, que només es podien aconseguir si tots els jugadors posem el 100% de nosaltres mateixos partit a partit. Mai posaré límits al meu equip, sé que els altres equips creuen que som, amb Les Faldes, els pitjors de la categoria, però demostrarem que no, que el nostre camp és un infern d’on no volaran gaires punts i que vendrem molt cara la nostra pell. S’ha acabat ser la ventafocs del grup, vull guanyar, vull quedar el més amunt possible i vull que ens respectin com equip i com a poble!!


- Quines diferències veus entre el Vallgorguina i d’altres equips on hagis jugat, com per exemple el Palau?

El Palau era com més “professional”, cobràvem algun calé i això feia que hi anessis com aquell que va a treballar, el Vallgorguina som més una colla d’amics, tant dins com fora del vestuari (que és el que s’ha d’inculcar als nous), a qui ens agrada el futbol, però això no vol dir que siguem una banda: tots i cadascun de nosaltres ha de donar el 100 % a cada entrenament, a cada partit... Som un club autogestionat on tots posem de la nostra part perquè tot tiri endavant. A Palau només anaves a entrenar i jugar (quan et deixaven...).


- Com a membre veterà de l’equip (i regidor d’esports), que opines de les instal•lacions del FCVallgorguina? Creus que hi ha previsió de millorar-les? Pot ser un handicap per l’arribada de nous jugadors? Creus que a curt o mitja termini veurem camp d’herba?

Com a membre veterà de l’equip, vaig començar a jugar en aquest camp quan tenia 12 anys (en fa 20) i m’hi he pelat els genolls tantes vegades que ni me’n recordo... Les instal•lacions han anat millorant (vestuaris, aigua calenta des de fa un parell d’anys, magatzem, més material, més llum...) però em sembla que penjaré les bótes i no tindrem encara gespa al nostre camp.

Com a Regidor d’esports... he demanat diversos pressupostos per posar gespa artificial, però el més econòmic pujava a 300.000 € (50 milions de les antigues pessetes). Això per un poble petit com Vallgorguina no és sostenible, més quan només hi ha un equip a tercera territorial i una petita escola de futbol amb 30 nens.

També sóc conscient que tot això és un peix que es menja la cua: amb les instal•lacions que tenim (i em refereixo només al camp) és difícil “enganyar” jugadors perquè vinguin a jugar, i per aconseguir instal•lacions de gespa el club hauria de moure un grup humà (de jugadors de totes les edats, en diversos equips) prou gran com per fer la pressió suficient a les administracions per aconseguir la gespa artificial.

Finalment, i pel que fa a les perspectives, sincerament no crec que el camp on juguem ara sigui mai de gespa. Quan es creï una nova zona esportiva al poble, i hi torni a haver un boom immobiliari és possible... abans no ho crec.


- Creus que el club té prou suport per part de l’ajuntament i per extensió, del poble?

Jo em trobo al mig, perquè sóc membre del club i part de l’ajuntament. Abans d’estar a l’Ajuntament, creia que el suport era poc. Ara ho veig diferent. Penso que l’Ajuntament subvenciona en la mesura dels seus possibles i que nosaltres com a club ens hem de moure per poder tirar endavant la nostra activitat. Cal tenir en compte que, a part de la subvenció, se’ns paga una persona que marca el camp, el guix per marcar-lo, llum, aigua, prestació de material per a diferents esdeveniments, etc.

El suport del poble, penso, a nivell econòmic és bo (tots els comerciants, empresaris, etc. del poble ens ajuden i des d’aquí els ho agraeixo), però a nivell “hooligan” és una altra cosa. Ens costa molt que la gent vingui a veure els partits i ens doni el seu suport, però tampoc sé quina solució hi ha per això... El primer partit de lliga, contra el Llinars, el camp feia goig... feia molts anys que no veia tanta gent donant-nos suport moral des del marge!!!


- El nostre és un club amb més de 50 anys d’història, creus que encara en tindrà, com a mínim, 50 més?

Sí, és obligatori que el nostre club no mori!!! Cal engrescar el jovent del poble perquè vinguin a jugar, a sentir els nostres colors i de mica en mica, anar ampliant categories com quan es va fer un infantil fa un parell d’anys. Tots els que formem part del Vallgorguina hem de lluitar per tirar endavant un club que van començar els avis del nostre poble, per respecte a ells!!!


- Que opines del planter, consideres que té futur i es pot arribar a tenir, a mig termini, un seguit de categories inferiors que puguin acabar nodrint el primer equip?

Tornem al problema de no tenir un camp de gespa... és molt difícil que vinguin nens a les categories inferiors sense gespa, i fins que no siguem mols “afectats” per la sorra del nostre camp, no podrem fer prou pressió per aconseguir-la. Tots els nens que avui estan a l’escola, espero que algun dia defensin els nostres colors com ara ho fem nosaltres!!!


- Digue’ns un equip contra qui t’agradi jugar. Aquell partit que esperes en candeletes cada any.

Els derbis sempre són especials: Sant Celoni, Pitres, Inacsa, Palau, Sant Esteve, Gualba... Amb aquests sempre m’agrada jugar perquè és alguna cosa més que un partit, sempre tens algun conegut a l’equip contrari que et dóna una motivació extra per voler guanyar. Amb l’equip que sempre marco és amb Les Faldes... sempre, tant si guanyem com perdem, els faig algun golet...


- I un equip contra el qual, si poguessis, no voldries jugar mai.

No em fa por cap rival, mai me n’ha fet. Potser fa anys, quan hi havia el “Palou”de Granollers, que eren molt marrulleros i el partit estava ple d’agressions, puntades de peu, etc. i els davanters sempre portem una “diana” on tothom hi tira... però, no, mai m'amago.


- En quina posició del camp et sents més còmode jugant?

Sóc conscient que físicament no estic per jugar al mig del camp, però la posició de mitja punta amb molta arribada a rematada m’agrada molt. A la davantera en qualsevol posició disfruto com un nen, mentre estigui prop de la porteria i pugui fer gol, que és la meva obsessió...


- Digue’ns el teu dibuix tàctic preferit?

El dibuix tàctic que a mi més m’agrada és el 3-4-1-2, però requereix tenir uns jugadors amb unes qualitats tècniques i físiques importants. Potser algun dia Maturana i Muñequeras tenen prou collons per arriscar... jejejeje!!!


- Si les lesions (i la dona t’ho permeten), fins quan esperes seguir en actiu a nivell no veterà?

L’única manera de treure’m a mi d’un camp de futbol és amb les potes per davant... mentre el cos aguanti, tot i que a l’edat que tinc... ja veurem, jo em veig am forces per tirar endavant uns quants anys més!!! I més veient el jovent que puja, que estan petats i encara els he de fotre alguna repassada!!! Jajaja...


- Per acabar, ens pots dir el millor entrenador que has tingut mai. I el millor company de vestuari, tant a nivell de joc com de feeling.

Millor entrenador: Pitu Cardona, quan jugava al cadet de la Penya Barcelonista de Sant Celoni i vam fer la promoció per pujar a preferent.

Millor company de vestuari: No puc quedar-me amb només un nom, han passat molts companys de vestuari i tots molt bons. Potser amb els que més anys porto compartint vestuari, Wampy, Manel, Mora, Ferrer... No m’agrada posar noms perquè sempre te’n deixes algun i et sap greu!!!

Merci!!! Força Vallgor!!! Pit i collons, i ganes d'anar-hi!!!